L’art de preguntar

Helen Thomas, periodista liberal a la Casa Blanca durant més de 60anys
 
Serincisiva, atrevida i liberal en un món marcat pel protocol i les aparences noés fàcil. Helen Thomas va assolir tots tres adjectius a Casa Blanca, durant elsmés de 60 anys que hi va estar cobrint rodes de premsa. Sens dubte va trencartotes les barreres que separaven els presidents dels ciutadans i va obrir uncamí a les dones en el món del periodisme.
 
La periodista,filla d’immigrants libanesos, va arribar a la Casa Blanca quan governavaKennedy, a qui considerava un visionari. Va cobrir les rodes de premsa de deupresidents per l’agència United Press International (UPI) i, després de queaquesta fos adquirida pel Reverent Moon, va continuar com a columnista deldiari Hearst. Al llarg de tots aquests anys va apropar-se com ningú alspresidents i va descobrir-ne totes les facetes.
 
Thomas va aconseguir girar el món del periodisme polític dels Estats Units en el seu esglaó més elevat: el tracte amb els presidents. Considera que no se’ls hi hade tenir por,  “són humans i se’ls ha deposar al seu lloc”. Per això, les seves preguntes es recorden i van fer que elspresidents no tan sols diguessin el que volien sinó que s’haguessin d’enfrontara la realitat, sense amagar res als ciutadans.
 
El seucaràcter i les seves idees la van portar a enfrontar-se amb els presidents mésconservadors, especialment amb Bush fill, a qui va plantejar dures qüestionssobre la guerra d’Iraq. Thomas es va mostrar molt crítica tant amb el presidentcom amb els periodistes americans, als quals considerava “covards” per no haverintentat evitar la guerra. Van enganxar-li l’etiqueta d’antipatriòtica desprésdel 11S, per no elevar les accions del govern en un moment en què elsnord-americans “estaven adormits”. A Obama, tot i ser el president més progressista dels últims temps, també el va posar entre l’espasa i la paret amb el perquè de la guerra d’Afganistan. 
 
La sev aúltima polèmica oberta per les declaracions sobre el conflicte entre Palestinai Israel l’ha obligada a marxar per la porta del darrere. És una llàstima que la periodista més admirada i odiada dels Estats Units hagi d’abandonar la sevavocació, ja que per bé o per mal, mostrava totes les cares delspresidents.  “S’ha de ser atrevida,encara que provoquis l’ira dels què manen”, deia Helen, que ha deixat orfe una cadira única a la Casa Blanca.  
 

One comment

  1. Enhorabona Victòria! Vull tenir l'honor de ser la primera tieta que et felicita a través del bloc.És una feina molt bona. Felicitats.Una abraçada,Isabelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: