Entrevista a Sebastià Alzamora

“Hi ha qui veu laliteratura catalana com un problema”
“Vull transmetrela plenitud que em fan sentir els autors que m’agraden”
3 de febrer de 2012
Ens trobem a laredacció del diari Ara, palpantl’actualitat. A la cafeteria cap periodista reposa. L’escriptor SebastiàAlzamora hi ve els dijous però hi escriu una columna d’opinió diàriament. Avuiarriba atrafegat. Està enllestint els detalls de la seva última novel·la “Crimde sang”, guanyadora del premi Sant Jordi. 
Vostè acaba deguanyar el premi Sant Jordi per una novel·la que encara no ha estat publicada.No se li fa estrany que la gent el feliciti per un llibre que encara no hapogut llegir?
És curiós. La gent em felicita pel premi, però em preocupasi es mantindrà l’optimisme després de llegir el llibre, perquè depèn molt delgust de cadascú.
Rep el guardómolt abans que es publiqui el llibre. No seria més bo aprofitar l’èxit?
Sí, donar el premi i l’endemà el llibre a la llibreriaseria ideal. Però no pot ser. Si fos així alguna cosa hauria fallat, perquè ésun premi per a llibres inèdits i, per tant, l’editorial no en sap res fins elmoment en què el jurat dóna el veredicte. I les editorials tenen un ritme defeina. De fet, ja van tan ràpid com poden i, tot i així, triguen gairebé dosmesos.
Com és aquestanovel·la, s’assembla a les anteriors?
Totes s’assemblen i no. Cada escriptor té les sevesneures i li interessen certs temes que va repetint. Aquesta novel·la torna aparlar de l’enfrontament entre el mal i la vida, d’abusos de poder i d’amor,més aviat d’absència d’amor. Els personatges estan en una situació molt dura.
I en què esdistingeix?
En el registre i el gènere. M’agrada jugar-hi, provar elsque no havia tocat abans i que m’agraden com a lector. Aquí el gènere principalés el thriller, és una novel·la policíaca.
Què més ens potavançar de l’argument?
Hi ha un comissari de policia que investiga un crim a laBarcelona de l’estiu del 1936, a l’inici de la guerra civil, durant lapersecució de religiosos. Un seguit de nuclis anarquistes van aprofitar perperseguir i matar un munt de capellans, monges i persones seglars, pel sol fetde ser creients. En aquest context es recrea una història real: el cas delsmaristes, que van negociar una sortida cap a França. Els anarquistes vanacceptar el tracte però després el van trair; es quedaren amb els diners i elsmataren a tots. Aquest episodi històric es barreja amb la investigació d’uncrim força estrany que fa que el protagonista obri una investigació.
Aleshores, tambépodem considerar-la en el terreny de la novel·la històrica?
Sí. De tota manera s’ha de remarcar la diferència entreuna novel·la històrica i un llibre historiogràfic. La novel·la és ficció. Potaprofitar elements històrics, perquè hi ha d’haver una mínima lleialtat alsfets, però els intensifica i els recrea a la seva manera.
Com és que tornaa posar la guerra civil de teló de fons, igual que a  Sara iJeremies?
La torno a utilitzar, però no és el tema. És un momenthistòric que dóna molt de joc perquè la condició humana es mostra en la sevaforma més crua. Com en qualsevol guerra, però aquesta és part de la nostrahistòria. A més, ara també l’hem incorporat en la nostra mitologia. És com elwestern o la segona guerra mundial per als americans. Són telons de fons onells han situat milions de ficcions de cine i de literatura. Crec que amb laguerra civil ja podem fer el mateix.
Com s’escriu unanovel·la?
Una novel·la és sobretot picar pedra. Requereixpaciència, constància i dedicació però és molt gratificant. És  com construir un edifici: has de triar elsmaterials, combinar-los, trobar el to, el punt de vista… Des que tensl’embrió fins al dibuix sencer passa molt de temps. Després hi ha tota la fased’escriptura que, sincerament, és molt pesada. Tens la idea clara dins del cap,però l’has de materialitzar i això són moltes hores davant de l’ordinador. Ésuna feina estranya perquè estàs sol amb uns personatges imaginaris que, avegades, gairebé perceps.
Un cop publicats,quan ja ha passat un temps, rellegeix els seus llibres?
Procuro no fer-ho, perquè escrivint-los ja n’acabes fart.Però algun cop sí que els agafes, quan ja no te’n recordes, i t’endús sorpreses.Moltes vegades són dolentes, perquè dius: “ostres, com vaig poder deixar-hoaixí!” Alguna vegada, menys, trobes sorpreses agradables, i dius: “carai, aixòho vaig escriure jo?” Però sempre prefereixo llegir llibres dels altres.
Foto presa a l’Ateneu Barcelonès
La seva carrera literària va començar amb la poesia. Comés que va escollir aquest gènere si considerem que és més difícil?
Crec que un dels motius per què escrivim, com deia elpoeta T. S. Eliot, és pel desig d’imitació. Per transmetre la plenitud que etfan sentir els autors que t’agraden. La primera vegada que vaig tenir aquestdesig devia tenir 15 anys i estava llegint poetes mallorquins: BartomeuRosselló Porcel i Blai Bonet, que un gran professor, Damià Pons, em vaensenyar. Per a mi va ser un moment decisiu, vaig quedar al·lucinat. Pensavaque la poesia era una cosa rància per a les tietes perquè n’havia llegit poca,de l’estil del Romancero, i gens demoderna ni en català. Allò em va tocar la fibra i vaig dir: jo vull fer això. Iencara ara ho intento.
I llavors, perquè va entrar també al món de la narrativa? 
La novel·la va venir pel mateix, pel desig d’imitació.Com a lector m’agrada la poesia però també la novel·la, i el cinema. M’agradaque em contin històries i suposo que, de manera natural, em va venir la idea decontar-les.
Després vauformar els “Imparables”. On són ara?
Doncs allà on érem. Va ser una història molt divertidaperò plena de casualitats. El mateix nom va sorgir quan l’Hèctor Bofill,recollint el premi Josep Pla, va dedicar-lo als companys de generació queestàvem “imparables”. La paraula es va escampar, al principi en to pejoratiu,però va fer tanta fortuna que la vam acabar assumint. 
I va ser unesclat en la poesia catalana! 
Va significar allò natural en totes les literatures: la irrupciód’una nova generació. Llavors érem joves iniciant-nos en l’escriptura. Ens unial’amistat i una visió en comú de la cultura catalana. Vam exposar el nostrepunt de vista, segurament amb un to un pèl arrogant i insolent, propi de lagent jove, per esvalotar una mica el galliner. Crec que va servir perquè laliteratura i la cultura fossin temes de debat viu en els mitjans i en l’àmbitsocial. Després, aquestes coses igual que esclaten també s’apaguen i cadascú hacontinuat la seva vida i la seva feina.
Entra en el mónde l’opinió periodística, perquè li agrada o per guanyar-se la vida?
Per les dues coses. Escriure al diari m’agrada molt i feropinió, poder donar el teu punt de vista és un privilegi. Com a formad’escriptura també és interessant. Tens un espai molt acotat i així aprens aser concís, a no anar-te’n per les bardisses. I per guanyar-me la vida també, jaque tinc la pretensió de dedicar-me professionalment a l’escriptura. 
També ensenya acrear literatura. Per què fa classes de narrativa a l’Ateneu Barcelonès?
És una experiència molt interessant. Sobretot pel queaprens dels alumnes, que t’obliga a plantejar coses que ja tensinterioritzades. Tu potser ho fas sobre la marxa però ara hi has dereflexionar, madurar-ho i convertir-ho en un discurs. A més, com que cadaalumne et presenta un projecte d’escriptura diferent, t’has de fer càrrec delsproblemes i les potencialitats de cadascun, qüestions que tu no etplantejaries. Jo hi porto dos anys i mentre hi hagi alumnes i l’escola ho vulgui,estaré encantat de continuar fent classes.
Potser ha emprèstots aquests camins fora del que és estrictament la literatura perquè escriureja no dóna per viure?
Segur. Perquè són interessants per si mateixos però tambécal guanyar-se la vida. I amb els llibres guanyes uns diners però no elsnecessaris per viure en condicions “normals”.
Fa uns dies elvam sentir defensar la posició de Lucía Etxebarria de deixar d’escriure perculpa de la pirateria. Com hauria de ser una llei antipirateria? I no només enl’àmbit literari, també en la música, el cinema… Per a tot l’art en general.
No sóc legislador, però hauria de ser molt escrupolosa enla defensa dels drets d’autor. Ara hi ha un discurs suposadament progressistaque diu: “cultura gratis i lliure” i queda molt bé, però té unes conseqüènciesdevastadores per als qui la creen o l’editen. Abans, un escriptor tenia moltsproblemes per viure. Per exemple, les novel·les d’Emilio Salgari del pirataSandocan van tenir molt d’èxit però l’escriptor en va veure ben pocs diners.L’editor li va pagar un preu tancat i es va quedar tots els beneficis. El pobresenyor Salgari es va acabar suïcidant perquè no podia mantenir els seus fills iva deixar una carta als seus editors dient-los que per la seva avarícia haviaacabat d’aquella manera.
Això vol dir quesi eliminem els drets d’autor acabarem amb molts artistes?
No vull dir que tothom s’acabés suïcidant, evidentment,però és un exemple de com anaven les coses abans que hi haguessin dretsd’autor. Van costar molt d’aconseguir i que ara es facin saltar pels aires ambun discurs de caradures, no em sembla bé. Igual que als restaurants ningú nodemana una “alimentació lliure”, això és el mateix. Una altra cosa és que lesindústries discogràfica i editorial hagin inflat preus i abusat del públic. Niuna cosa ni l’altra, però hem de trobar un punt d’equilibri entre elsinteressos de tots.
Vostè és de sesIlles, és un trasbals viure amb un peu a cada banda?
Jo ja m’hi he acostumat. De fet, jo he estat molts anysvivint a Barcelona, i anava sovint a Mallorca i ara ho faig al revés, m’heinstal·lat allà i vinc aquí cada setmana. En realitat, venir de Palma aBarcelona, si tot funciona bé i els vols van bé, no és gaire diferent de venirdes de Girona o Lleida. T’has de saber organitzar.
El 2004, elCentre Cultural Mallorquí el va amenaçar per defensar la unitat de la llenguacatalana. Encara li busquen les pessigolles?
No, això va ser un episodi groller. Va ser lamentable elque em van fer però en realitat no representen res ni ningú. El que empreocupa, més enllà que m’amenacessin, és que aquest tipus d’actitud s’escampi,que apel·li a la societat. Fa un temps, que estem, tristament, veient comaquest pensament d’extrema dreta té molt predicament, i arreu d’Europa. Ja sesap que en temps de crisi acostumen a ser discursos molt populistes,extremistes, amb una argumentació falsa però que és molt barata i que la gentl’entén de seguida… I això sí que em preocupa més. Però vaja, pel que fa ami… res.
Com creu que estàactualment la literatura catalana, a l’alça o pitjor que anys enrere?
Estàsorprenentment bé! És tan potent i diversa com qualsevol literatura europea. Iaixò és extraordinari si recordem d’on venim. Fa un parell d’anys, el críticliterari Joan Triadú va publicar Memòriesd’un segle d’or, referint-se al segle XX. I és que, creativament, a pesarde les adversitats, ha estat un segle molt bo, amb un munt d’escriptorsexcel·lents. I crec que el segle XXI continua igual. Cada any es publiquenllibres importants en català i se’n tradueixen més a l’estranger. Si de cas, elproblema és que la literatura es veu, igual que la llengua, com un problema,perquè hi ha qui ho vol convertir en una dificultat.
Foto presa a l’Ateneu Barcelonès
Què passarà ambla llengua a les Illes si es toquen les bases, l’educació?
Doncs que hi haurà un govern actuant en contra de la sevapròpia ciutadania. Alguns sectors del govern, d’ideologia d’extrema dreta, hanaconseguit el que no havia passat mai: crear crispació social sobre la llengua.A Mallorca no hi havia hagut mai protestes a favor del català com les actuals,en les quals, fins i tot, hi ha votants seus. El PP a les Balears no haviaestat mai un entusiasta de la llengua, però tampoc no feia res en contra. Hihavia una llei de normalització lingüística aprovada el 1986 i s’hi atenien. Ja veurem com acabarà, però crec que ésun camí cap al fracàs. I, mentrestant, en veurem de grosses.
I si hi ha llengua i cultura pròpies, hi hauria d’haverestat propi?
Des del meu punt de vista sí, però no necessàriamentimpliquen un estat propi. Crec que d’aquesta manera s’evitarien problemàtiquessobrevingudes que arrosseguen la llengua i la cultura. Quan tens un estat totés molt més senzill pel que fa a respecte institucional, legislació… Peròvaja, és una qüestió que els polítics i, sobretot, la societat han d’impulsar odonar-hi la negativa. Pel que sembla, l’opinió va cada dia més cap aquí.
Però què hauriade ser, llavors, la independència del Principat o dels Països Catalans?
Si alguna comunitat té possibilitats i forces perimpulsar un procés d’autodeterminació, evidentment és Catalunya. Actualment, nia les Balears ni al País Valencià no hi ha base social per tirar-ho endavant.La casuística també és diferent a aquestes dues comunitats. Si de cas, unavegada consumat el procés, ja veuríem quina reacció provoca. Jo, de moment,començaria pel que tenim segur, i després ja veuríem.
I, a part delpaís, vostè on serà d’aquí deu anys?
Espero que més o menys on estic ara. Em veig deu anys més vell, peròfent el que m’agrada:  escriure i tot elque hi tingui a veure. Tinc la sort de poder viure d’allò que m’agrada i és unplaer enorme, així que si d’aquí deu anys puc continuar mantenint això ja emdono per satisfet.
Perfil
La vinculació entre SebastiàAlzamora (Llucmajor, 1972) i la llengua catalana no té límits.
L’escriptor mallorquí vaendinsar-se al món de la literatura amb el poemari Rafael (1994) i, més tard, va fer el salt a la novel·lística amb L’extinció (1999). Ha compaginat la sevatasca creativa amb la docència, la gestió cultural i la col·laboració enmitjans de comunicació com els diaris Arao Avui. Va pertànyer a la generaciódels “Imparables”, amb autors com Hèctor Bofill i Manuel Forcano, amb qui vavoler dinamitzar la cultura catalana. Entre els seus premis destaquen el JosepPla de narrativa (2005) per La pell i laprincesa i el Sant Jordi de novel·la (2012) per la recent publicada Crim de sang.
Alzamora ha esdevingut una de les veus que més aposta per acostar laliteratura catalana a la societat.

One comment

  1. Enhorabona Victòria!Vull tenir l'orgull de ser la primera tieta que et felicita per aquest bloc tan interessant.Felicitats i endavant,Isabelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: