#OcupemlaUPF: Dies d’acció i reflexió

Tot va anar molt de pressa. El 25de gener arribava la convocatòria de vaga d’universitats pel 29 de febrer desde la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) i aixòsignificava que en poc més d’un mes s’havia de fer molta feina.
Les assemblees i associacionsd’estudiants i treballadors de la Universitat Pompeu Fabra es van començar areunir per preparar els actes i omplir-los de contingut reivindicatiu que, perdesgràcia, no en falta. El 15 i el 22 de març van arribar les assemblees generals,on es va buscar un consens entre els estudiants. Poc després, s’unien aprotestes el personal docent i investigador (PDI) i el personal d’administraciói serveis (PAS).
Assemblea General d’Estudiants(Aina Valldaura)
El dilluns i dimarts previs a la vaga elsestudiants van tornar a ocupar el campus de Ciutadella de la UPF, com ja havienfet a la vaga del 17 de novembre, i la nit del 28 també van ocupar el campus dePoblenou. Durant la ocupació es van fer moltes xerrades i debats per conscienciari crear discurs sobre la situació de la universitat. També es van realitzarassemblees per decidir el full de ruta, tot dins d’un ambient d’unió que reforçavael moviment estudiantil. 
El dia 29 de febrer, dia de vagageneral d’universitats, l’activitat va canviar totalment a la UPF. A primerahora del matí es van dur a terme piquets informatius i a mig matí els estudiantsd’humanitats van organitzar unes classes alternatives al pati. El resultat vaser que al campus de la Ciutadella es van impartir 23 de les 71 classes, 9 de62 al campus de Poblenou i 13 de 17 al campus del Mar. A les 11 del matí elsestudiants, PDI i PAS es van mobilitzar conjuntament fins al rectorat, perdirigir les seves protestes directament a Josep Joan Moreso, rector de la UPF,qui la dirigeix des de la plaça de la Mercè, lluny de la vida universitària. A les12 del matí es van unir a la multitudinària manifestació que començava a laplaça Universitat i va recórrer diversos carrers del centre de Barcelona.
Contingutde la protesta
Les demandes de la comunitat universitàriano són poques. Aquest curs la Generalitat ha retallat 144 milions d’euros delpressupost d’universitats, que es concreten en 8 milions a la UPF, i preparanoves retallades pel curs vinent. La tisorada s’ha visualitzat en l’acomiadamento no renovació de contracte de molts treballadors, la reducció del sou delsprofessors associats sense la conseqüent rebaixa d’hores lectives, lamassificació de les aules i el tancament de biblioteques als caps de setmana,entre d’altres punts.
Alhora, el preu de les matrícules ha pujataquest curs en un 7,6% respecte l’anterior, i encara més en el cas de les segonesi terceres matrícules. Aquesta pujada, però, no s’ha vist contrastada amb lessuficients beques d’equitat que puguin garantir l’accés de tothom a launiversitat pública.
Debat sobre el nou marc d’avaluació
Els estudiants també reivindiquenque aquestes rebaixes no són tan sols una mesura d’austeritat impulsada en elcontext de crisi econòmica que estem vivint sinó que són un instrument perdesenvolupar un nou model universitari.
Es tracta de l’EstratègiaUniversitat 2015, una reforma estructural del sistema que segueix la línia delcontrovertit Pla Bolonya. Segons els sectors crítics de la col·lectiu universitari,tots aquests canvis provocaran que es mercantilitzin i privatitzin lesuniversitats públiques, posant-les al servei de les empreses i fent perillar eldret a l’autonomia universitària, reconegut a la Constitució. 
Actualment ja existeix un òrgan, el ConsellSocial, que representa la participació de la societat a la universitat i estàformat majoritàriament per empresaris. El de la UPF està dirigit per Núria Basi,presidenta de la firma de moda Armand Basi. Els estudiants critiquen que aquestens majoritàriament aliè a la universitat pugui prendre decisions cada dia mésimportants dels plans d’estudis i del finançament. Creuen que així es tendeix aguiar la universitat cap a interessos empresarials. 
Un altre tema candent a la UPF ésl’aprovació el 9 de maig d’un nou marc d’avaluació. Es tracta d’eliminar laconvocatòria extraordinària de setembre i substituir-la per una recuperació “agust del professor”. Aquests canvis s’acomoden en el model d’avaluació continuadescrit al Pla Bolonya i eliminen l’autonomia de l’estudiant, dificultant, perexemple, la conciliació dels estudis i la feina. A més, els estudiants no hantingut gairebé veu en aquest procés i, per això, diuen que és una evidència mésdel canvi en la manera de governar la universitat.
Manifestació cap al Rectorat de la UPF(Aina Valldaura)
El 29 de febrer només té lloc unavegada cada quatre anys. Per desgràcia, les protestes de la comunitatuniversitària no es van acabar dimecres. El moviment estudiantil i detreballadors té molt clar que encara queda molt camí per recórrer fins aassolir una universitat democràtica, participativa, de qualitat, oberta a totesles classes socials, autònoma d’interessos econòmics privats i al servei de lamajoria de la societat. I és que en l’educació, són els ciutadans els qui hande tirar del carro i dir-hi la seva. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: