Entrevista a Quim Morales

“Llegir opinions diverses enriqueix el diàleg”
 
“No ens podem queixar de l’entreteniment que fem si mirem els productes que triomfen”
 
Tot just sortir de “La Segona Hora” ja m’atén. Avui l’he anat a veure mentre feia el programa de ràdio, la nineta dels seus ulls. He de reconèixer que de tan riure m’ha desaparegut qualsevol bri de nervis que pogués tenir. Engeguem l’entrevista amb ritme radiofònic. Un parlar ràpid però entenedor. En acabar no puc creure que hagi tractat tants temes en tan poc temps. És ell, el polifacètic Quim Morales.
Ets un home de ràdio, de televisió, de premsa. Podríem dir que toques totes les tecles del món de la comunicació. Com has arribat fins aquí?
Vaig estudiar comunicació audiovisual amb la utopia de voler ser director de cinema. Aviat, però, se’m va passar perquè vaig veure que no tenia gaires sortides professionals. A més, tot i que mai m’havia plantejat treballar-hi, de tota la vida m’agradava la ràdio i per això m’hi vaig posar. Acabada la carrera vaig començar a col·laborar amb diferents emissores fins que ara m’he trobat fent el meu propi programa. Estic fent “La Segona Hora” com a membre de Minoria Absoluta, això m’ha donat la possibilitat de treballar a altres sectors de la comunicació: a la televisió com a guionista de Polònia i Cracòvia i com a articulista vinculat al diari Ara.
Pel què has dit fins ara, dels tres mitjans la ràdio és el què més t’agrada, no?
Sí, és el que no voldria perdre mai. Els altres m’agraden i els gaudeixo però la ràdio és el mitjà en què em trobo més còmode i, dins del què cap, és el què faig millor. 
Sembla que us ho passeu bé  fent el programa. Realment gaudiu o esteu estressats?
Ens ho passem molt bé! Per la gent que conec, tothom la gaudeix molt la ràdio. Hi estàs moltes hores i, tot i que potser no està tan ben pagada com la televisió, és molt gratificant perquè hi ha vocació.
Això de fer un programa tan pròxim als oients sense saber com són deu ser estrany. Com els imagines?
Ara tenim la sort que els oients venen a veure’ns i més o menys veus com són, quines edats tenen, què els hi fa gràcia… Però al principi, quan comences a fer ràdio, penses que l’oient és el teu pare o, pitjor encara, un pare molt estricte. I llavors has d’estar tota l’estona patint per si dius un barbarisme, un castellanisme, si fas una broma de mal gust… Sempre estàs patint pels oients com si fossin uns éssers superiors amb molt mala llet i que t’estan jutjant. Però no! Si t’escolten és perquè els hi agrada, s’ho passen gairebé tan bé com tu, i t’ho agraeixen molt. I això, quan els coneixes en persona tranquil·litza molt.

L’equip de “La segona hora”, amb Quim Morales a la dreta
Com vas entrar a treballar amb els de Minoria Absoluta?
El “Minoria”, al principi, era un programa que es feia a la ràdio, a Rac1. Més tard els va sortir l’oportunitat de fer un programa a la televisió, a Antena3 i van haver d’augmentar l’equip. Van fer unes proves de guió a les què em vaig  presentar i,  tot i que vaig quedar segon, a el primer li va sortir una altra oferta de feina i per això em van agafar a mi. Hi ha un punt d’atzar que m’ha ajudat a estar amb els de Minoria Absoluta.
I què has fet amb aquest grup?
Doncs vam començar amb el programa de ràdio, després vaig fer guions per “Mire usted”, el primer “Polònia”, la primera experimentació. Després també a la “Escobilla nacional”, que era una paròdia del món del cor. No va anar massa bé d’audiència però va ser bo com a experiència. Ara estic a “Polònia” i “Cracòvia” i he col·laborat amb els llibres que s’editen d’aquests programes. Tot ho fem una mica entre tots. Som una colla de guionistes i tots treballem a tot arreu. Si que uns s’especialitzen més en unes coses i d’altres en d’altres però estem tots per allà.
Minoria Absoluta és una de les potències de l’entreteniment català. Com veus el nivell d’aquest sector?
No ens podem queixar tal com veig que està la televisió en general i els productes que triomfen. Quan saps que, després de 5 programes, a l’Andreu Buenafuente, una institució, li cancel·len el programa perquè els resultats d’audiència no són bons, que no tenen ni paciència amb una persona que ha demostrat que en sap molt d’això, doncs et destrempa una mica. Per l’altra, per la gent que conec, amb qui he treballat, veus que hi ha molt talent i moltes idees divertides que al final acaben funcionant. Nosaltres, per exemple, amb el cas de “Polònia”,  va costar molt que el producte tingués èxit. Va començar amb el nom de “Miré usted” i va ser un fracàs entre cometes. Però és que Antena3 arreu d’Espanya i és una cadena privada, molt exigent i encarada a l’audiència. El programa podia estar bé però si els resultats de públic no eren bons, estaves condemnat. I això és el què li ha passat a l’Andreu. I és trist que sigui així.
Quina és la clau de l’èxit de Polònia i Crackòvia?
Han confluït molts factors. Primer l’interès del públic, que és fonamental. Hem encertat amb un producte que agrada. També els equips, modèstia a part, són molt professionals. S’ha ajuntat una generació de guionistes molt bona, que ara ja està en el seu millor moment, i actors que són brillants. A més, darrere sempre hi ha d’haver un bon director. En Toni Soler sempre allà mirant els guions, controlant les gravacions… I ho fa sense ser un tirà sinó fent que tothom treballi a gust. Fer sàtira política no és fàcil si no estàs molt al dia del què passa en aquest món. En Toni Soler fa molts anys que ho segueix i li encanta, i sap les entre històries dels partits. Tot això ajuda a què Polònia funcioni. I a Cracòvia igual, amb un altre director, en Pau Escribano, que també fa que tot rutlli.
Tot i que no és el teu camp més directe, com està actualment el periodisme català?
El que diuen els què hi entenen i jo crec que tenen raó tot i que, com deies, estic una mica més allunyat, és que les retallades i les manques de pressupostos també afecten al periodisme. Anem cap a un periodisme d’agència, de la informació sense treballar, perquè no hi ha recursos per aprofundir en l’actualitat o per fer bons reportatges. Això és el què jo trobo a faltar. Que sigui un lloc on s’expliqui realment el contingut de les notícies. Coses que ara donem per fetes però que no sabem ni d’on venen ni on van. 
Quim Morales
Ara que et parlo com a articulista, una pregunta obligatòria és: Creus que ets un privilegiat de poder escriure una columna d’opinió completament lliure?
Sí, i tant! En el meu cas no hi ha cap mena de dubte. Escriure una columna era una cosa que a sempre m’havia fet molta il·lusió. Però pensava: “On l’escriuràs? Als grans diaris hi ha tòtems escrivint columnes! Mai t’arribarà el moment.” Però va néixer el diari Ara amb aquesta voluntat de tenir gent important i alhora donar cabuda a gent que ells consideraven que podien fer-ho bé i em van donar aquesta oportunitat. Escriure sobre el tema que vulgui, sense cap pressió ni censura, és un plaer.
Per què funcionen les columnes? Per què agrada saber la opinió de la gent?
Depèn de qui escrigui. Clar, es llegeixes la columna del Quim Monzó, perquè és una persona que interessa molt. “Què en pensa en Monzó, com tractarà aquest tema, quines sortides tindrà?” En el meu cas, jo que no sóc un personatge gaire popular, espero que l’estil o els temes que tracto enganxin a la gent per anar-me seguint setmana rere setmana. Hi ha diferents motius pels quals pots enganxar-te a un columnista: algú que escriu molt bé, algú que sempre treu uns temes extravagants, algú amb qui t’identifiques… Hi ha molt motius per voler saber què opina una persona. Fins i tot algú que et cau malament. Molta gent llegeix a articulistes que li cauen malament per criticar-los! Allò típic, amb el tema de l’esport, els del Barça llegeixen a Tomàs Roncero per dir: “Però què diu aquest animal!” Doncs és un altre motiu.
Es pot opinar de tot?
Segurament sí. A mi no m’han prohibit mai opinar de res. Perquè també hi ha el sentit comú i l’experiència que et diu d’això potser que no en parli. En el tema de l’humor potser és diferent. Si els atemptats a les Torres Bessones haguessin passat aquí, a Catalunya, ens costaria molt fer broma. Als Estats Units, en canvi, al cap de dos mesos ja s’estaven fent acudits. I no només a peu de carrer, també als mitjans de comunicació. Moltes vegades l’humor és un tub d’escapament de les tensions i les preocupacions.
Hi ha algun tema del qual no suportaries parlar?
Em costa molt parlar d’economia, bàsicament perquè no l’entenc. Parlant de política em poso molt nerviós. N’he parlat però a vegades els polítics es comporten d’una manera que dius: “És igual, no en vull ni parlar d’ells!”. I altres temes que no m’agradin a part d’això doncs no se me n’acudeix cap. M’agrada parlar una mica de tot.
Al diari Ara sou un grup de gent molt forta, sobretot a la secció d’opinió. Creus que és bo que en un mateix mitjà hi hagi opinions diverses o el lector el què busca és que tothom digui el què ell vol sentir?
Estaria molt bé que hi haguessin veus de tot tipus. Que  amb algunes hi puguis estar d’acord o menys d’acord, i amb d’altres fins i tot en contra. Però el què és bonic es poder llegir-ho i veure-ho tot en un mateix diari. Aquests mitjans que són en una sola línia i on ningú desentona.. Tenen els seus lectors, però trobo que fan molt poca crítica, ja no es tan un diari sinó un pamflet camuflat amb notícies. Pensant en el suplement “Criatures” de l’Ara, hi ha dos pediatres que sempre que un diu una cosa, l’altre diu la contraria. I hi ha pares que estan molt a favor d’un i altres que defensen l’altre, i això està molt bé, perquè potser tots dos tenen raó, ves a saber, però que hi hagi les dues opinions et fa pensar-hi. Enriqueix el diàleg i la opinió.

One comment

  1. M'agrada aquest! home, a la radio no ho fa gens malament, passo de la tele per escolta-l'ho a ell, mentres comento les coses amb la meva avia! és Massa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: