Brasil (I): a l’ombra del mundial

Brasil serà un dels protagonistes d’aquest 2014 ja que allotjarà el Mundial de Futbol aquest estiu i viurà unes eleccions presidencials a l’octubre. També es prepara pels Jocs Olímpics de Rio 2016. Cal revisar els canvis de l’última dècada i mirar el context per entendre el que vindrà.

El país amb 198,3 milions d’habitants i cinquè del món en superfície va ser classificat el 2003, per Goldman Sachs, com una potència emergent dins dels BRICs (amb Rússia, Índia, Xina i, en alguns casos, Sud Àfrica). Aleshores governava Lula da Silva (Partido dos Trabalhadores), substituint al social-demòcrata Henrique Cardoso. El primer president d’esquerres des de la dictadura militar va marcar un canvi de rumb. Brasil ha viscut una acceleració, arribant a un creixement del 7,5% anual del seu PIB l’any 2010, però la taxa es va reduir a un 0,9% el 2012 (segons el Banc Mundial). Des de 2011 governa Dilma Rousseff (PT), deixeble de Lula.

Una de les conquestes més populars del Partit dels Treballadors és haver tret a quaranta milions de brasilers de la pobresa, creant el que s’anomena la “nova” o “emergent” classe mitjana o “classe C”. La concepció d’aquesta és lluny de l’europea. En la classificació de l’Oficina Internacional de Treball, coincideix amb el 48% de la població del Brasil, i són aquells qui guanyen entre tres i deu euros diaris.

En el context econòmic brasiler significa que aquestes famílies van començar a tenir televisió, pagar per l’oci, viure en nuclis familiars reduïts i accedir al crèdit. També es va impulsar la inversió en assegurances. Aquest petit acomodament de les famílies que han sortit de la pobresa no s’ha vist plasmat en cap millora dels serveis públics, que es veuen desbordats (educació i sanitat) i inaccessibles (transport).

El programa “Bolsa Família” és una de les explicacions de la disminució de la desigualtat. El programa d’ajudes de fins a 242 reals mensuals a mares de família a canvi de que garanteixin l’educació i vacunació dels fills arriba a dotze milions de persones fa més de deu anys. Però encara 16,2 milions de persones viuen en la pobresa extrema.

Protestes més enllà del Mundial

El mes de juny Brasil va ocupar portades arreu del món tant pel què passava dins com fora dels estadis. Coincidint amb la Copa Confederacions, milers de persones van mobilitzar-se. Sobta que un país mundialment reconegut pel futbol tingui ara una greu crisi interna precisament per la celebració del campionat estrella en aquesta disciplina. L’increment del preu del transport a São Paulo i Rio va ser-ne l’espurna, però les protestes van seguir denunciant serveis públics precaris i corrupció.

Els alcaldes de les nou ciutats-capital van abaixar el preu del transport després de les protestes. Tot i que es diu que darrere no hi ha partits polítics, sí que hi ha organització: el Movimento Passe Livre, que des del 2005 engloba col·lectius locals que lluiten pel transport públic gratuït. Es defineix com “horitzontal, autònom, independent, no partidari però tampoc anti-partits”.

També la concepció del futbol “com una expressió de la cultura popular”, com afirmava Andy Robinson a La Vanguardia, és una resposta a l’oposició brasilera als esdeveniments internacionals. Per al Mundial s’estan construint i remodelant dotze estadis en diferents ciutats, tot i que la FIFA només en demanava vuit. La inversió pública inicial per a totes les infraestructures era de 8.400 milions d’euros però s’ha ampliat a 8.800 milions, segons dades del Secretari d’Esports Luiz Fernandes, triplicant el cost del Mundial d’Alemanya 2006.

El mític estadi de Maracanã va ser privatitzat el maig de l’any passat i està en mans de les empreses Odebrecht i AEG, i del multimilionari Eike Batista. Volien convertir l’estadi en un centre d’oci per a les rendes altes, reduint la capacitat a la meitat (78.000 espectadors) i multiplicant el preu de les entrades (ara de 15 reals pels socis fins a 160). Després de nombroses protestes, però, no s’han destruït les històriques instal·lacions que l’envoltaven: un parc aquàtic, un estadi d’atletisme, una escola pública i el museu d’indígenes, que es volia transformar en museu olímpic; tampoc s’ha construït el centre comercial somiat pels promotors.
I és que per aconseguir que les instal·lacions compleixin els requisits FIFA s’ha xocat amb la idea popular de l’esport rei al Brasil. Els empresaris importen d’Europa “una visió del futbol com a negoci global que ha de ser rendibilitzat”, afirma Robinson.

L’economista de la Fundació Getulio Vargas, Antonio Kfouri Aidar, explicava que “els nous camps milloraran l’ambient; dos terços de preus molt alts i la resta per als pobres”. S’imita el canvi Europeu, com la “modernització” de la Premiere League als anys 90.
Això comporta un canvi de model. “El futbol és un negoci de somni per al capitalisme”, diu Aibar. A l’estadi i als seus voltants només els patrocinadors de la FIFA, entre els quals trobem Coca-Cola i McDonalds, poden vendre-hi. Els venedors ambulants que fins ara rondaven per l’estadi i es colaven a la segona part ja no ho poden fer. Només l’acaraje, menjar típic, ha guanyat la partida.

Un procés d’ennobliment de les ciutats

A part dels espais estrictament esportius, les ciutats senceres estan sent reformades. La Articulação Nacional da Comitês Populares da Copa e das Olimpíadas, una coordinadora de moviments locals que protesten contra l’impacte negatiu d’aquests esdeveniments, denuncia un procés d’ennobliment. Les ciutats “ja no són pels residents, són un negoci per als inversors estrangers”, diu Renara Neder d’Amnistia Internacional.

El programa de la Unitat de la Policia Pacificadora (UPP) va arribar a les faveles, residència d’un 6% de la població, el 2008 per a fer d’aquests barris una zona més segura. Ara que en moltes d’aquestes s’ha reduït la presència de traficants arriben els inversors. Entre 150.000 i 170.000 persones estan sent desallotjades, i les que són reallotjades ho fan en un radi de 60 kilòmetres. “És una clara neteja social” segons Nelma Gusmão de Oliveira, de la Universitat Estatal del Sud-Est de Bahia.

 

(Podeu llegir la segona part d’aquesta anàlisi aquí)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: