La lliure circulació, sempre defensada?

Aquest diumenge s’ha aprovat en referèndum a Suïssa limitar el nombre d’estrangers que hi poden treballar. Un 50,4 % dels votants van ser favorables al retorn de les quotes, amb una participació del 56,6%. Aquestes limitaran el nombre de permisos de treball per a persones de la Unió Europea que es podran expedir cada any i hauran d’entrar en vigor en un període màxim de tres anys. També es restableix la preferència d’un treballador nacional abans d’un d’estranger.

La iniciativa d’aquest referèndum prové de la Unió Democràtica de Centre (UDC), partit ultraconservador i xenòfob, amb el lema “Contra la immigració en massa”. El seu argument central ha estat que els nouvinguts són pel país un nombre creixent d’aturats que “viuen del sistema”. Aquestes acusacions, però, són fàcilment desmentibles.

Des de 2002 Suïssa manté acords bilaterals de lliure circulació amb la Unió Europea. Durant aquest període ha rebut 800.000 treballadors estrangers, tres quarts dels quals són ciutadans comunitaris. Però no ha significat un atur elevat: es situava al 3,2% el 2013, envejable comparant-ho amb la mitjana de la zona euro va ser del 12% al desembre de 2013. La Secretaria d’Estat d’Economia de Suïssa va afirmar que la immigració “ha permès reduir el ritme d’envelliment” i atenuar el dèficit del sistema de pensions.

El 2004 la relació entre la UE i Suïssa va canviar ja que sense formar part de la unió el país helvètic va entrar a l’espai Schengen, eliminant així del tot les barreres de circulació per a ciutadans comunitaris. Mantenir les fronteres obertes i imposar quotes al mercat laboral no és il·legal però si que pot ser complex a la pràctica, i en tot cas s’hauran de renegociar els acords.

Existeix un precedent el 2012, quan s’imposaren quotes als permisos de treball de llarga durada pels països de l’Est, ampliades a la resta de la UE l’any següent. Però era una mesura temporal que, excepte per a Romania i Bulgària, s’havia d’abandonar aquest maig. Altres mesures anti-immigració, també impulsades per l’extrema dreta populista (UDC) havien sigut al 2010 la deportació automàtica per delictes greus (entre els quals, l’abús de prestacions socials). Un any abans, el 2009, la prohibició la construcció de nous minarets.

Jose Manuel Durao Barroso, president de la comissió europea, ha dit que “mai s’acceptarà que la llibertat de moviment quedi separada de la resta de llibertats fonamentals” en una entrevista al diari suïs Neue Zürcher Zeitung, referint-se també a la lliure circulació de mercaderies, serveis i capitals.

Mentre posa el crit el cel pel tancament d’algunes fronteres, la UE cada vegada fortifica les seves fronteres exteriors, cada dia més militaritzades. Només cal fixar-nos amb els 15 morts a Ceuta dijous quan intentaven saltar a territori espanyol o els 366 morts a Lampedusa a l’octubre en un naufragi també mentre intentaven arribar a terra promesa. La resposta ha sigut un reforçament del Frontex, el blindatge compartit de les fronteres. Per tant, es veu clar que les llibertats només es defensen quan hi ha interessos pel mig. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: