Brasil (II): “Imagina na Copa!”

Les protestes contra el Mundial poden passar factura a Rousseff a les urnes

Una expressió s’ha estès per Río de Janeiro per posar èmfasi a tot el que no funciona: “Imagina na Copa!” (“Imagina’t com serà tot durant el Mundial”). Els mesos que precedeixen l’esdeveniment futbolístic per excel·lència són cada cop més calents i poden afectar les eleccions presidencials del Brasil a l’octubre.

El passat juny, durant la Copa Confederacions, milers de persones es manifestaven contra l’augment de preus del transport; durant setembre i octubre els professors van mantenir una vaga; al gener, mobilitzacions a São Paulo contra l’esdeveniment esportiu i aquest mateix mes de febrer han tornat les protestes al metro de Rio de Janeiro. Ara, les forces de seguretat brasileres han declarat que s’infiltren en grups radicals per evitar que arruïnin el Mundial.

La FIFA fa canviar l’escenari

Els brasilers de tota classe social estaven acostumats a partits de futbol amb entrades barates i sense lloc assignat. Però els requisits de la Federació Internacional de Futbol Associat (Padraõ FIFA) han capitalitzat l’esport. El primer que volen d’un candidat a acollir el Mundial és el suport del govern i els ciutadans, i una economia i societat estables. L’escenari es complia el 2007, quan es va anunciar la seu. S’hi van pressupostar 10.000 milions d’euros.

També demana infraestructures de qualitat. En primer lloc, entre vuit i dotze estadis amb una capacitat mínima de 40.000 espectadors. A més, aquests han de tenir tribuna coberta i àmplia zona per la premsa. Per això s’han construït o reformat diversos estadis (quatre públics, tres privats i cinc de titularitat compartida) que han costat 1.160 milions d’euros al govern.

El rendiment d’aquests moderníssims estadis queda assegurat durant el mundial ja que està previst que molts estrangers paguin entrades a preu d’or, pensant en preus brasilers, però després qui hi anirà? Per exemple, a Brasília la construcció de l’Estadi Nacional ha costat com a mínim 307 milions d’euros però no té equip propi.

Una altra condició és acceptar que la FIFA gestionarà tots els negocis als estadis i entorn: des de les entrades fins al menjar, i perbrasil2 això demana el recolzament d’empreses privades. Només els patrocinadors, liderats per McDonald’s i Coca-Cola, podrien vendre a l’estadi, però un producte típic anomenat “acarajé” ha fet guanyar als venedors populars i també es podrà despatxar.

Però la FIFA estén els requeriments més enllà: demana 55.000 habitacions per allotjaments, una xarxa de centres mèdics de primera línia i bones comunicacions. A dia d’avui, però, més d’un quart dels projectes de transport previstos s’han cancel·lat, reduït o aplaçat però se n’ha augmentat el preu. Per a Jonathan Watts, de The Guardian, els més afectats per no seran els turistes sinó la classe baixa que cada dia ha d’anar de barris populars als centres rics a treballar.

El punt de seguretat és el que va fer trontollar més l’elecció del Brazil, però s’han pres diverses mesures que transformen les ciutats. Segons l’informe “Megaeventos y violación de derechos humanos en Río de Janeiro”, del Comité Popular de Copa i Olimpíades, s’han desallotjat 3.000 persones en nom de la seguretat i l’urbanisme i argumenten que passat l’estiu quedarà “una ciutat més desigual”. En canvi, Francho Barón exposava a El País que la transformació “millorarà la vida dels cariocas, però els efectes col·laterals deixaran una petjada inesborrable”.

Previsions per a les eleccions

La prèvia i el desenvolupament del Mundial influenciaran, i molt, les eleccions que se celebraran aquest octubre. A novembre de l’any passat la reelecció es preveia fàcil per a Dilma Rousseff. Una enquesta de Datafolha li donava aleshores el 47% dels vots però ara la incertesa creix i es perfila un escenari ajustat a mesura que s’acosti el 5 d’octubre, la data electoral.

brasil3Rousseff és l’hereva del “lulisme” i es presenta pel Partit dels Treballadors (PT). Als inicis era una unió d’intel·lectuals d’esquerra, sindicats combatius, catòlics i exguerrillers. El partit va tenir un lider sòlid, Lula da Silva, que al 2002 va arribar al poder central brasiler. Des d’aleshores governa el PT que mai ha deixat de banda el discurs social però s’ha desplaçat cap al centrisme polític.

Rousseff no ho tenia fàcil per aconseguir la popularitat des seu antecessor però va fer una bona gestió dels punts febles de Lula. És el cas dels escàndols de corrupció, com el “Mensalão”, on Dilma va separar del poder diversos ministres involucrats.

El PT sempre ha anat de la mà del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) que ha ocupat diversos ministeris. Ara el PMDB vol mantenir el vincle polític amb Rousseff i augmentar les seves posicions al poder. Tot i això, el matrimoni entre ambdós partits ja va es va trencar a l’estat de Rio de Janeiro i trontolla en altres estats.

Les eleccions de 2014, però, tenen un escenari diferent. Per primer cop el PT arribarà desgastat políticament i amb moltes demandes socials sense resoldre. L’oposició tampoc ho té fàcil perquè els protestants no només rebutgen el govern sinó tota la classe política. A més, moltes vegades aquests partits també han sigut blancs de les protestes reclamant millors serveis públics, ja que estan en governs municipals i estatals.

La principal oposició sempre ha sigut el Partit de la Social Democràcia Brasilera. Aquest, però, té el seu líder en hores baixes. Aécio Neves, que al novembre només tenia un 19% d’intenció de vot, està al senat i es coneix per “no colpejar el govern”, diu el politòleg David Fleischer, de la Universitat de Brasília, i això “li fa perdre credibilitat”.

Trenca la dicotomia una aliança entre Marina Silva, dels verds Movimiento de Sostenibilidad de la Red i exmilitant del PT, i Eduardo Campos, del Partit Socialista Brasiler. Campos tenia una intenció de vot de l’11% al novembre però es preveu que el suport de Silva, qui va obtenir 20 milions de vots en les últimes presidencials, l’ajudarà.

El pròxims mesos marcaran el rumb del país: primerament pels canvis urbanístics i de concepció social de l’esport però també per un poc probable però possible canvi polític, que després pot fer variar la posició de Brasil al món. 

(Podeu llegir la primera part d’aquesta anàlisi aquí.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: