Conflictes en femení

Foto: Jan Sefti (a Flickr)

Arreu del món trobem dones que lluiten per a canviar la societat masclista predominant. En zones en conflicte, però, les dones es queden a casa i poques vegades protagonitzen els combats. Al món àrab la interpretació que es fa de la religió musulmana segrega encara més els rols per gènere. Tot i així, trobem alguns casos on les dones pel seu compte són un pilar fonamental de la doble lluita per l’alliberament nacional i de gènere.

La regió del Caixmir viu des del 1947 dividida entre la Índia i el Pakistan. El fet que existeixin dues religions dominants diferents agreuja encara més el conflicte nacionalista. L’islamisme de sectors integristes del Pakistan s’imposa a totes les dones que viuen a la zona pakistanesa i sovint són víctimes d’agressions per no complir amb les lleis de la xaria.

Com explicava la periodista Mònica Angla al seu bloc, les dones al Caixmir “molts cops s’han mostrat valentes” per aconseguir millores. Tot i que no existeix cap organització femenina, sí que es fan petites accions. Durant la tardor passada un grup de treballadores de la llar del Caixmir pakistanès va anar a un campament militar a peu per reclamar que acabi la violència. Segons la BBC, portaven tres anys mobilitzant-se als seus pobles contra els abusos dels militars.

Al Sàhara Occidental hi viu un altre poble sense estat. La ideologia predominant a la de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) és la del Frente Polisario, que barreja aspectes del tradicionalisme islàmic amb les corrents modernes de la regeneració social i democràtica del món àrab progressista. Ha sigut degut al conflicte que les dones han obtingut un paper essencial.

En el cas del conflicte més occidental del Magreb, les dones són una peça clau sobretot als campaments de refugiats, on són majoria. La seva tasca es protegir els camps però sobretot dirigir-los i organitzar-los per assentar les bases d’un possible nou estat. Al Sàhara Occidental si que existeix una organització, la Unió Nacional de Dones Saharauis (UNMS), creada el 1974 amb dos objectius d’igual nivell: el dret a l’autodeterminació i la visibilitat de la dona en aquesta societat.

Un dels llocs on la doble lluita de les dones ha arribat més lluny és al Kurdistan. Aquest poble viu dividit entre Turquia, Iraq, Iran i Síria i reclama un estat independent. Fruit de la ideologia del Partit dels Treballadors Kurd (PKK) i les seves branques en els diferents països les dones formen part d’òrgans de govern. Les alcaldies són paritàries i el repartiment de càrrecs dins el partit també és igualitari des de fa més de 10 anys.

També formen part de l’exèrcit, combatent sovint en milícies de les Unitats de Protecció Popular. Precisament que participin de la lluita armada és el que més preocupa als milicians jihadistes ja que morir en mans d’una dona és una deshonra en la seva religió. Les dones kurdes, però, consideren que la participació en el conflicte armat és un mitjà per fer reconèixer els seus drets com a dones. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: