“L’exercit desarmat de Catalunya”

El procés català encara un futur incert després de quatre anys d’acumulació de forces favorables al dret a decidir

Un dels atractius turístics més visitat a Catalunya és, indubtablement, el Camp Nou. La majoria d’estrangers que es troben a les grades vénen enlluernats per veure Leo Messi però es sorprenen quan arriba el minut 17:14. És el moment en què molts aficionats del club es posen d’acord per cridar una consigna que no es precisament el nom del crac argentí. El primer “clàssic” després de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre de 2012 a Barcelona va ser l’escenari on es van estrenar els crits favorables a la independència al camp del Barça. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) havia fet una convocatòria puntual per fer aquest clam en aquest partit puntual ja que seria observat des de diversos punts de tot el món. L’acció, però, s’ha convertit en tradició.

La caiguda de l’autonomisme

Per a què l’aparador més important de Catalunya al món s’hagi posicionat majoritàriament a favor de la independència s’han hagut de fer molts passos prèviament. El periodista, i també llicenciat en Dret i Història, Xavier Vidal-Folch explica que la gota que va fer que el sentiment independentista s’expandís va ser la sentència d’un Tribunal Constitucional “disminuït”, dictada al 2010, que retallava l’Estatut. Segons Vidal-Folch, la sentència va fer que des del nacionalisme català “es posés en dubte la flexibilitat del règim del 78 per integrar el fet diferencial català” i va ser “l’inici d’una dinàmica de desafecció catalana que es traduiria en un augment continuat dels sentiments i posicions independentistes alhora que la radicalització del nacionalisme, fins aleshores autonomista”.

La sentència va ser una eina per aglutinar gairebé un milió de persones a favor del dret a decidir. La mostra d’això va ser la manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona contra la sentència del Constitucional, convocada per Òmnium i amb la participació de molts partits polítics. Precisament l’aleshores president José Montilla encapçalava la marxa amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”. Ferran Civit, membre del secretariat nacional de l’ANC, afirma que “aquesta va ser la darrera manifestació reactiva del sobiranisme”.

Aquesta mobilització, però, no va sortir com un bolet. Des de finals de 2005 un nucli de persones volien assegurar que l’Estatut que tramités el Parlament no seria rebaixat. D’aquí va sorgir la Plataforma pel Dret a Decidir, amb més de 700 entitats al darrere. Les consultes sobre la independència, des d’Arenys de Munt el setembre de 2009 a Barcelona l’abril del 2011 van envoltar aquell reclam de part de la població per a celebrar una consulta vinculant.

Ferran Civit, membre del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), creu que aquestes consultes van ser “una eina democràtica de la societat civil” i això va permetre “gent de moltes tradicions polítiques i associatives diferents es reunissin. Els nuclis locals serien la base sobre la què es construiria precisament l’ANC. L’Assemblea, que compta amb prop de 35.000 socis, és qui ha liderat la pressió pel dret a decidir durant els últims anys. L’11 de setembre de 2012 van omplir Barcelona de manifestants clarament independentistes i un any més tard van muntar una cadena humana recorrent de nord a sud el Principat. Civit considera que aquesta marxa va “convertir l’opinió col·lectiva en subjecte polític” i va “demostrar que societat civil i polítics estaven molt distanciats”. Una encara més amplia majoria social independentista va manifestar-se la passada diada a la Via Catalana.

Dels carrers al Parlament

Però no tots els sectors comparteixen aquest punt de vista. Per a Juan Milián, diputat del PPC, el procés no ha sigut “creant teixit de base”, com deia Civit, sinó “des de dalt”. El diputat popular posa el focus a la campanya pel pacte fiscal que va impulsar CiU al 2011 i principis de 2012, abans que les mobilitzacions es tornessin obertament independentistes. Contradient a Vidal-Folch, Milián diu que l’augment de l’independentisme no té tant a veure amb la sentència de l’Estatut sinó que “va molt lligat a la crisi econòmica”.

Els motius favorables a la independència varien entre els diversos grups que en són partidaris. Però és cert que des de CiU s’ha recorregut a vegades als reclams econòmics. “Volem viure del nostre propi esforç”, assegurava Josep Rull, diputat del sector més actiu pel canvi d’estatus de Catalunya dins de Convergència Democràtica. Però anava més enllà afirmant que el procés català és un “canvi extraordinari generacional”. Dins del seu propi partit, CDC, han palpat que la via de “transformar Espanya per a què sigui l’Estat dels catalans” ha fracassat. La defensa de l’autonomisme, però, encara s’amaga sota la túnica d’Unió Democràtica, tot i que ambdós comparteixen l’objectiu del dret a decidir.

També Esquerra Republicana de Catalunya, que ha estat un partit reconegudament independentista les darreres dècades, ara mostra un argumentari amb nombroses referències a una millora econòmica. Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés Espanyol, creu que un estat propi “permetria tenir control dels recursos i salvar dues o tres generacions”. En el seu cas, però, queda equilibrat amb, per exemple, l’èmfasi en la defensa de la llengua catalana.

Quim Arrufat, diputat de les Candidatures d’Unitat Popular, defensa que “la independència ha de ser una via per aconseguir sobirania”. La seva visió és que existeix una triple crisi: nacional, econòmica i democràtica; i que el canvi d’estatus de Catalunya podria servir per “superar-la”. També recordava, però, que la seva presencia política als municipis és molt més important que al Parlament. Justament Tais Bastida, de la CUP de Valls, creu que és des d’aquest àmbit des d’on s’aconsegueix “formal la majoria social”.

Un futur incert

La convocatòria d’una consulta pel 9 de novembre és cada dia més insegura. L’única via que li queda al Govern català per a tirar-la endavant dins el marc legal, aprovar la llei de consultes i un posterior decret, serà més que probablement recorreguda al TC pel Govern de Rajoy. Com explica Miquel Iceta, gat vell dels socialistes catalans, al Partit Popular “li va bé no moure’s” perquè així recull els vots de molts d’aquells qui volen que es combati frontalment l’independentisme, com per exemple molts ex-votants del PSC. Iceta reconeix que el seu és el partit més desgastat per aquest procés polític i diu que és una eina que “no serveix” en un moment de polarització com l’actual perquè “neix de ser molt catalanista” però fent saber als militants “que no s’anirà contra Espanya”.

Miquel Iceta, “no veu” a Convergència i Unió, “el partit d’ordre dels últims 30 anys”, fora de la llei i celebrant una consulta de manera il·legal. De fet, la CUP és l’únic partit que aposta obertament per la desobediència civil. CiU, però, ja prepara una altra jugada: unes eleccions on els favorables a la independència es presentin sota una única llista amb un únic punt al programa, és a dir, “plebiscitàries”. L’ANC ja ha confirmat que acceptaria aquest escenari seguint la seva consigna d’estar “amb els polítics i no enfrontant-s’hi”, però és poc viable dins la dinàmica parlamentaria. Ni els favorables ERC i CUP voldrien ajuntar-se amb Convergència. Els contraris a la independència veuen aquesta possibilitat igualment “contra la llei”, com assegurava Inés Arrimadas, diputada de Ciutadans.

Passi el que passi el proper novembre, molts factors indiquen que el procés no es resoldrà enguany. Joan Herrera, coordinador nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, creu que “s’allargarà fins més enllà del 2014 molt influït per la crisi de règim espanyola”. No es pot confirmar si la visible caiguda del bipartidisme a les eleccions europees i la recent abdicació del rei seran favorables o no al procés català. El que és segur és que la majoria restaran pendents de “l’exercit desarmat de Catalunya”, tal com Manuel Vázquez Montalbán va batejar el Barça pel seu poder simbòlic durant la dictadura franquista. De ben segur que si l’aparador crida independència, els favorables al dret a decidir tindran ànims de seguir-ho provant per fer que el món els senti.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: