Reducció de línies: el ball (de xifres) de cada curs escolar

Aquest article va ser publicat a La Directa.

Les associacions de mares i pares, les mestres i els sindicats creuen que la variació de l’oferta educativa de grups de P3 any rere any perjudica la continuïtat educativa i denuncien que afavoreix l’escola concertada

Concenctració contra els tancaments d’aules el febrer passat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona / Gorka Leiza

Ahir va ser l’últim dia d’una de les classes de P3 del CEIP José Echegaray de Martorell i d’una altra del CEIP Vicente Aleixandre de la mateixa localitat. Però no només van acabar el curs, sinó que també van tancar la porta pel curs vinent, 2016-2017. Aquestes dues classes, com 116 més a tot Catalunya, no tornaran a obrir el setembre vinent: són dues de les afectades pels tancaments de grups de P3.

Segons el Departament d’Ensenyament, el proper curs escolar arrencarà amb 55 grups públics de P3 menys que el curs actual. Aquest nombre correspon als grups tancats després de la preinscripció, però la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) també hi afegeix els grups que ja no es van oferir a la preinscripció, d’acord amb els càlculs demogràfics que havia fet el Departament d’Ensenyament, que eleven la xifra fins als 116 tancaments.

Ensenyament obrirà 64 grups nous de P3 en altres escoles per absorbir l’augment demogràfic d’infants d’aquesta edat. La FaPaC, però, tem que no tinguin continuïtat educativa (els anomenats grups ‘bolet’)

D’altra banda, s’obriran 64 grups nous de P3 en altres escoles per absorbir l’augment demogràfic d’infants d’aquesta edat en diferents zones educatives. La FaPaC, però, qüestiona que siguin grups amb continuïtat educativa i tem que es converteixin en els anomenats grups bolet. Fa anys que el Departament d’Educació practica l’obertura de grups provisionals i les AMPA recorden que molts d’ells són fruit de “la pressió exercida per les famílies”.

Queixes sobre el procés de selecció dels tancaments i preinscripció

Diverses associacions d’estudiants, de mestres, federacions d’AMPA i sindicats, moltes d’elles agrupades al Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), creuen que el procés de preinscripció escolar no “respecta el dret de les famílies a triar lliurement”, ja que l’oferta inicial no manté tots els grups. A més, denuncien que aquest procediment “afavoreix les escoles concertades” perquè els tancaments de grups en aquests centres sí que s’anuncien després d’haver marcat les preferències a la preinscripció.

Els criteris del Departament d’Ensenyament són “programar l’oferta inicial d’acord amb la ràtio 25″ (de 25 alumnes per classe) amb l’acord del centre i l’Ajuntament”. Els encarregats de dissenyar l’oferta educativa d’acord amb els criteris establerts són els serveis territorials, que, tot i que es reuneixen amb l’administració local, no sempre tenen en compte les aportacions dels centres.

Manca de planificació

Totes les entitats que protesten pel tancament de grups coincideixen a assenyalar que la causa d’aquests tancaments és la manca de planificació per part del Departament d’Ensenyament. Tot i que hi ha hagut un descens del nombre de mainada en edat de començar P3 i les dades del padró són les que utilitza el departament per dissenyar l’oferta educativa, el descens de la demanda no s’ha notat tant a l’escola pública com ho ha fet a la concertada. Els sindicats creuen que era fàcil preveure que hi hauria més famílies que apostarien per l’escola pública, tenint en compte “la realitat social del país”.

Roda de premsa de la Federació de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) per denunciar les conseqüències del tancament de línies

 

Els tancaments d’aquest any no són casos excepcionals: la FaPaC denuncia que, els últims tres anys, a Catalunya, s’han tancat 475 grups d’educació infantil de segon cicle (de P3 a P5), que representen un 4,4% dels que hi havia durant el curs 2012-2013. D’aquests, 424 grups eren de l’escola pública, mentre que els 51 grups restants s’han tancat a l’escola concertada. És a dir: el 90% dels tancaments s’han fet a l’escola pública i el 10% a la concertada. La federació defensa que els motius dels tancaments no són només demogràfics i econòmics, com sol posar de manifest el Departament d’Educació –que no ha fet declaracions a la Directa–, sinó que hi veu una “clara voluntat de donar un tracte de favor a l’escola concertada”.

La FaPaC denuncia que, els últims tres anys, a Catalunya, s’han tancat 475 grups d’educació infantil de segon cicle (de P3 a P5), que representen un 4,4% dels que hi havia durant el curs 2012-2013

Més enllà d’aturar els canvis constants del nombre de grups a les escoles, les entitats reclamen “un pla calendaritzat de millores en els equipaments educatius i de construcció de centres públics”. Creuen que, d’aquesta manera, es milloraria la planificació. Per a Aran Clemente, de CCOO Barcelona, la manca de planificació de l’oferta escolar a llarg termini amaga una “política per afavorir el servei educatiu concertat”, ja que els costos d’externalitzar, a curt termini, són més baixos que els de tenir un servei propi.

Grups ‘bolet’ sense línia educativa

La manca de planificació es veu, sobretot, en l’aparició any rere any de grups addicionals provisionals. Per la FaPaC, l’obertura d’aquests grups “és conseqüència de la pressió exercida per les famílies i no fruit d’una planificació educativa acurada”. Tot i això, no se senten gens satisfetes amb aquestes pràctiques, ja que “els grups bolet no garanteixen una línia educativa” perquè tenen data de caducitat.

A vegades, factors materials com el nombre de grups per curs influeixen en les decisions de les mestres, que no sempre poden decidir seguint criteris educatius. Al Baix Llobregat, per exemple, on el curs vinent tancaran catorze grups de P3 i se n’obriran nou de nous a diferents localitats, el delegat sindical Pedro Mercadé recorda que el tancament d’un grup no correspon al tancament d’una línia educativa i això provoca desequilibris. “Què passa quan un infant ha de repetir?”, es pregunta. El fet que no hi hagi el mateix nombre de grups a cada curs “posa pressió als mestres, que no poden decidir amb arguments educatius”, diu Mercadé.

Les associacions de mares i pares i els sindicats proposen aprofitar el descens demogràfic per reduir el nombre d’alumnes a les classes, les anomenades ràtios (actualment situades en 25 alumnes per grup)

Un exemple de l’afectació dels grups bolet és l’escola La Mar Bella del barri del Poblenou de Barcelona, que tindrà una classe addicional l’any que ve. Carme Bertrana, membre de l’AMPA d’aquest centre, deixa clar que no estan en contra de l’ampliació en si mateixa, però reclamen que vagi acompanyada d’una ampliació d’espai i de recursos humans. En aquest centre, el curs que ve, s’hauran d’utilitzar aules fins ara destinades a l’anglès i les ciències per fer front a una nova línia de P3. La FaPaC també ha denunciat que aquests grups “distorsionen el funcionament dels centres” perquè “provoquen sobresaturació”. “No ens donen res i ens ho treuen tot”, es queixa Bertrana. “A més, deien que no ampliarien ràtios i sí que ho han fet”, afegeix.

Les associacions de mares i pares i els sindicats coincideixen a reclamar una reducció de les ràtios. Proposen aprofitar el descens demogràfic per reduir el nombre d’alumnes a les classes –les anomenades ràtios (actualment situades en 25 alumnes per grup d’aquesta franja educativa)– i, d’aquesta manera, garantir el manteniment de grups i la millora educativa. Creuen que les xifres actuals són “totalment excessives als primers cursos d’educació infantil”.

Suport a mitges de les institucions

Al llarg del curs, diversos ajuntaments de les localitats afectades pels tancaments de grups de P3 han aprovat mocions de rebuig a aquestes actuacions als seus municipis, per exemple, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet i Palamós.

Manifestació contra les retallades a l’educació pública el febrer passat / Gorka Leiza

El 3 de març, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre el sistema educatiu que, entre altres mesures, incloïa “programar l’oferta educativa per a un període de cinc a deu anys, amb exercici de la coresponsabilitat dels ens locals i en diàleg amb la comunitat educativa”, “reconsiderar el mapa d’oferta educativa i, concretament, tots els tancaments de línies de l’escola pública previstos pel Departament d’Ensenyament” i “mantenir totes les línies educatives en el procés de preinscripció”.

Aquestes mocions, però, no han tingut gaire recorregut. És el cas de Martorell, per exemple, on el govern municipal va aprovar una moció de rebuig per unanimitat i, tot i així, es tancaran dos grups a les escoles que anomenàvem a l’inici d’aquest reportatge. Laura Ruiz, regidora del grup municipal Movem Martorell, actualment a l’oposició, es mostra indignada per la manca de respostes de l’Ajuntament de la ciutat davant aquests tancaments: “No tenen cap informació de com afectaran les preinscripcions ni les ràtios”. “Ara que tenen l’oportunitat de poder millorar la qualitat educativa reduint ràtios, retallen línies”, declara Ruiz, indignada per la falta de compromisos tangibles per estudiar l’impacte dels tancaments.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: