Fronteres dins la Unió Europea

Aeroport de Heathrow, Londres, per David McKelvey

Aeroport de Heathrow, Londres, per David McKelvey

Ambla finalització de les restriccions al treball dels ciutadans de Bulgària i Romania a la UE a principi d’aquest any el sentiment anti-europeista s’ha estès al Regne Unit. Més enllà de l’UKIP (United Kingdom Independence Party), el partit anglès més oficialment contrari a la Unió Europea, d’altres formacions polítiques, inclosos els tories del president David Cameron, demanen posar límits a la lliure circulació.

Aquest dijous Cameron s’enfronta a una proposta de reforma de la llei d’immigració amb 50 dels seus “backbenchers” en contra. Són alguns dels diputats conservadors més allunyats del nucli del partit i que al sistema parlamentari anglès no estan lligats a la disciplina de vot i reclamen mesures més dures per frenar la immigració des de països de l’est d’Europa. El diputat Nigel Mills està al capdavant de la proposta. No només va forçar Downing Street a implementar una mesura que fa que els migrants de la UE hagin d’esperar tres mesos abans de poder demanar prestacions sinó que ara demana posar “controls trans-nacionals” i restriccions al treball. És ell mateix el qui clamava les bondats del govern quan va posar restriccions als immigrants de fora de la Unió Europea i els va començar a cobrar per accedir a la sanitat pública.

David Cameron vol controlar la revolta i ha dit que “la immigració des de Romania i Bulgària sembla raonable i que no es pot fer res més dins el marc legal per aturar a treballadors que vinguin d’aquests països”. Per a calmar el creixent euro-escepticisme britànic el Primer Ministre va anunciar la seva voluntat per organitzar un referèndum sobre la permanència a Europa pel 2017. Tot i així, aquest cap de setmana va declarar a la cimera de Davos que prefereix quedar-s’hi.

Cameron, que fa un temps havia titllat els dirigents de l’extrema dreta populista de l’UKIP de “bojos” cada vegada s’hi mostra més proper. En una de les últimes declaracions ha afirmat que “entén perquè té votants el partit de Nigel Farage ja que els polítics han trencat repetidament promeses sobre Europa”.

Continuant amb la seva línia d’apropament a l’extrem dret del seu partit conservador i a l’UKIP, també va puntualitzar a la cimera que “no demana perdó” per els canvis al sistema anglès de prestacions, i que “el dret per moure’s a Europa i demanar feina a altres països de la UE és una llibertat important … [però] el seu dret per moure’s i anar a treballar i no el dret d’anar a demanar beneficis”.

Nigel Mills declarava: “en un moment en què tenim dos milions i mig d’aturats … no podem seguir deixant que grans quantitats de treballadors poc qualificats vinguin i treguin feina que la nostra gent necessita desesperadament”. Amb el discurs de Farage i Mills que relaciona immigració i atur, en un terreny que es pot enfonsar en la demagògia, David Cameron es veu cada cop més proper a l’euro-escepticisme i a l’extrema dreta en una matèria, la de la multiculturalitat, en la què el Regne Unit sempre havia estat capdavantera degut al seu alt índex d’immigració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: